Tota la informació que es troba a Internet està emmagatzemada en uns servidors (són ordinadors més potents que controlen diferents xarxes informàtiques). El conjunt de tots aquests documents digitals s’anomena Web.
Aquests documents són documents de hipertext és a dir, documents que contenen text, gràfics, multimèdia... però que no es visualitzen de manera seqüencial sinó que permeten el pas d’una pàgina a una altre mitjançant enllaços, seccions...
Per poder veure aquests documents d’hipertext s’utilitzen els navegadors que utilitzen el protocol HTTP (protocol dem transferència d’hipertext). Per accedir al web, utilitzem les adreces web que contenen la informació necessària per trobar el servidor el document en concret i també el protocol per aconseguir aquesta informació. L’adreça completa d’una pàgina web s’anomena URL (localitzador uniforme de recursos).
Una URL pot ser més llarga o més curta i està formada pels següents elements:
http:// èaixò indica el protocol que farem servir per llegir aquesta pàgina web.
www.ara.cat è indica el servidor
/cultura/ è indica carpetes o subcarpetes on hi ha el document
Noticia1.htm è és la notícia que volem veure
El nom del servidor o del domini on hi ha la pàgina web està format per diferents paraules separades per punts (www.ara.cat)
El primer grup de lletres indica el servidor o domini. A vegades pot aparèixer un subdomini o subservidor. Les últimes dues o tres lletres indica el domini principal.
El domini principal està classificat de la següent manera: si hi ha dues lletres ens indica el domini d’un país o estat (.es); si tenen tres lletres o més ens indica que el domini és internacional i pot ser de diferents tipus ex; .com (empresa comercial) .net (recursos per a la xarxa) .edu (educatiu) .gov (recursos del govern) .org (recursos d’altres organitzacions) .cat (domini lingüístic).
Un organisme internacional s’encarrega d’adjudicar els noms dels servidors o dominis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario